MIRAR A TRAVÉS DE LA CÀMERA El primer elements que hem de tenir en compte és que la càmera actua com un ull que es desplaça i es situa respecte als espais, el objectes, les persones i les accions. Com la càmera fotogràfica, la càmera de vídeo ens permet seleccionar i observar la realitat des de diferents punts de vista. La càmera pot fer-nos mirar una cosa amb més atenció, destacant alguns dels seus elements, fent que d'altres no tinguin cap importància. Segons la posició de la càmera respecte al referent, la seva distància, el temps durant el qual enregistra quelcom, l'enquadrament escollit, entre d'altres, faran que el referent real enregistrat prengui un o d'altra sentit. Un cop s'han observat i enregistrat imatges i sons amb la càmera, aquestes són combinades a través del muntatge per a construir una nova narració a partir dels fragment reals.
ELEMENTS DEL RELAT AUDIOVISUAL Pla, presa, escena i seqüència
El pla, unitat bàsica de la narrativa, constitueix, per agrupació, escenes, i aquestes, seqüències que, convenientment entrellaçades configuren el relat final.
La seqüència és una unitat del relat audiovisual on es planteja, desenvolupa i conclou una situació dramàtica. Una seqüència es pot desenvolupar en un únic escenari i incloure una o més escenes en diversos escenaris. L'escena és una part del discurs visual que es desenvolupa a un sol escenari i que per si mateixa no té un sentit dramàtic complet.
La presa, també anomenada pla d'enregistrament, és l'enregistrament seguit d'imatges d'una escena o situació concreta.Les preses poden ser posteriorment seleccionades, retallades, ordenades i muntades entre elles, per a construir una escena o una seqüència.
LA PLANIFICACIÓ D'ALLÒ QUE SE'NS MOSTRA Anomenem planificació a la previsió de plans que s'enregistraran. Anomenem pla a cada una de les imatges que formaran part d'una seqüència d'imatges en moviment. La selecció del pla d'enquadrament, del que veurem dins del marc de la imatge, respon a necessitats comunicatives i expressives. Els significats que vulguem construir sobre el referent real i la informació que d'ell vulguem donar condicionaran la grandària del pla i també la seva durada. La durada del pla vindrà determinada per molts d'altres factors: el fet que tingui o no moviment, la seva combinacióamb el so, la complexitat de l'escena i del que hi succeeix, el grau de convenció del pla i de coneixement del referent presentat per part dels espectadors, les sensacions o els significats que es vulgui connotar, entre d'altres.
LA PRESA. COM MIREM A TRAVÉS DE LA CÀMERA El pla, determinat per l'enquadrament, fa referència a l'apropament que fa la càmera a un determinat element i per tant, a l'aparició dins de la imatge, de més o menys tros d'aquest elements o elements. Els plans s'han ordenat a partir d'una categorització que pren com a mesura la figura humana i assenyala la porció que d'aquesta apareix a la imatge segons l'allunyament o apropament d'aquesta.
Pla general i el gran pla general
Pla conjunt
Pla sencer
Pla americà o tres quarts
Pla mitjà
primer pla (curt o llarg)
Pla detall
La composició:
S'anomena composició a l'organització de tots els elements visuals a l'interior de l'enquadrament. Compondre és ordenar, agrupar els elements visuals a través de l'enquadrament per a l'obtenció d'imatges. La composició determinarà el contingut visual de la imatge final que observarà l'espectador.
L'angulació:
L'angulació fa referència a la diferència entre el nivell al que es troba la càmera a l'hora de la presa i el de l'element que s'enregistra. Així s'han determinat les angulacions:
Angulació normal: L'eix de la càmera és perpendicular als elements.
Angulació en contrapicat: la càmera enregistra a un element des de baix, des d'un nivell inferior.
També s'anomena angle de presa baixa.
Angulació en picat: la càmera es troba per damunt de l'element.
La distància focal:
Com en fotografia amb la càmera de vídeo es poden utilitzar objectius amb diferents distàncies focals que es proporcionaran angles de visió més o menys oberts, diferents efectes de les distàncies en profunditat, i la possibilitat de fer preses a diferents distàncies dels elements.
La profunditat de camp:
La profunditat de camp és l'espai en profunditat captat per la càmera amb nitidesa. La profunditat de camp permet establir relacions entre els elements situats a diferents termes. Expressiva i significativament la profunditat de camp pot tenir moltes aplicacions. Per exemple, pot aïllar elements o fer que concentrem l'atenció en un element concret.
Els moviments de càmera:
És un moviment de rotació de la càmera que sense desplaçar-se gira sobre si mateixa sempre mantenint una distància focal constant. El gir pot produir-se horitzontalment, verticalment, obliquament o de balanceig. En tots aquests casos el gir traça una única trajectòria seguida. També pot tractar-se d'una rotació irregular que no segueixi una trajectòria constant.
Panoràmica vertical: moviment que va de dalt a baix (descendent) o viceversa (ascendent).
Panoràmica horitzontal: moviment de rotaciód'esquerra a dreta.
Panoràmica de balanceig: la càmera es balanceja cap a la dreta i cap a l'esquerra respecte a la vertical del seu eix.
És un moviment de translacióde la càmera. La càmera pot ser desplaçada a peu pel mateix operador, pot anar muntada sobre un element mòbil (carros, rails, grues, camions,etc.).
Tràveling lateral: la càmera acompanya paral·lelament el desplaçament d'un element.
Tràveling circular: La càmera es desplaça circularment al voltant de l'element.
Tràveling vertical ascendent o descendent: la càmera puja o baixa.
Tràveling de profunditat d'avanç: la càmera s'acosta a un element. Passa d'un pla llunyà a un de proper
Tràveling de profunditat de retrocés: La càmera s'allunya d'un element. Passa d'un pla proper a un d'allunyat.
El moviment de zoom s'anomena també tràveling òptic. El que es desplaça no és la càmera sinó l'òptica, la lent de la càmera passa progressivament d'un distància focal curta a una de llarga o al revés. L'efecte que produeix el zoom és l'apropament o allunyament dels elements que s'estan enfocant sense que la càmera es mogui de lloc.
La llum:
La llum és la que fa possible que la realitat sigui representada fotogràficament. Aquesta té un valor funcional però també un valor expressiu i significatiu.
ALLÒ QUE VEIEM I ALLÒ QUE SE'NS AMAGA El camp i el fora de camp
El fora de camp és allò que l'espectador creu que hi ha fora del quadre basant-se en la informació d'allò que veu dins el quadre. És l'espai off, espai invisible que envolta allò que és visible i n'és continuïtat. Aquest espai, encara que invisible, no és neutre i sense significat, ja que l'espai off pot ser silenciat a consciència (per censura), o pot ser precisament posat de relleu per omissió.
La possibilitat de suggerir el fora de camp desitjat mitjançant l'encertada selecció d'allò que es mostra al quadre converteix la càmera en un instrument manipulador i creatiu de gran potència. Manipulador, perquè pot presentar en imatge indicis d'una realitat inexistent segons la intenció de l'emissor, que poden ser presos com a prova de l'existència d'una realitat suggerida. Creatiu, perquè en l'aplicació del llenguatge visual es poden crear situacions a la ment de l'espectador, mitjançant la selecció i combinació de parcel·les enquadrades de realitat.
EL MUNTATGE Fases del muntatge:
-Seleccionar preses més adients per a cada seqüència que es pretén realitzar.
-Decidir la seva longitud que implicarà el ritme i durada de cada pla.
-Ordenar les preses i enganxar-les.
-Combinar les imatges amb la banda sonora.
Materials:
Al llarg del temps s'ha utilitzat una taula de muntatge amb una moviola. Es tallava i s'empalmava la cinta físicament. Ara el muntatge es sol fer digitalment amb l'ordinador, fet que permet molta precisió en els talls i les transicions d'un pla a un altre. També possibilita guardar sempre les preses originals, refer constantment el muntatge i visionar instantàniament el que s'ha muntat.
EL MUNTATGE ESTRUCTURADOR DE LA NARRACIÓ El muntatge és un joc entre l'espai i el temps. Agafem elements que pertanyen a deferents llocs i moments i els estructurem atribuint-los un sentit temporal. Això permet construir la narració, fer que els fets avancin en el temps seguint una sèrie de paràmetres determinats pel muntatge.
Tipus de muntatge:
-Muntatge continu: Es parla de muntatge continu quan es fa una reconstrucció en temps real d'una acció a partir de diferents plans, sense que hi hagi un gran espai temporal entre un i altre pla. Tots els plans ens mostren progressivament el mateix lloc en el mateix moment.
-De muntatge discontinu. Quan el temps real és reduït mitjançant el·lipsis. La seqüència de plans no ens mostra detalladament una acció sinó que ens mostra imatges separades en el temps. La relació que es pugui establir entre aquestes determinarà el significat de la narració.
-Muntatge en paral·lel: quan s'alternen accions diverses. Les accions es donen sentit mútuament, són comparades i una determina l'altra.
-Muntatge altern: quan s'alternen accions que s'esdevenen al mateix moment i que en molts casos solen confluir al final de la seqüència.
-Flashback: s'utilitza el terme anglès quan parlem de la utilització d'un pla que suposa tornar enrera en el temps. Parlem de fowardback quan el pla es trasllada a un temps futur allunya de l'acció que se'ns explica.
-Muntatge d'anticipació: es parla d'anticipació quan sobre un pla s'encavalquen diàlegs, música o sons del següent pla.
-Muntatge rítmic: el muntatge pot manipular el ritme i jugar amb l'acceleració o l'alentiment d'un esdeveniment segons la sensació que es vulgui donar.
-Muntatge de síntesi: en el muntatge de síntesi es fa una compressió del pas del temps. Amb pocs plans hem passat d'un temps present a un futur força llunyà a partir del qual continuarà la narració.
-De muntatge ideològic. En aquest cas no hi ha una relació de continuïtat física, temporal o espacial. La relació entre els plans és intel·lectual. Es juxtaposa un pla en una seqüència que no té aparentment res a veure amb la situació que es desenvolupa. Aquest pla actua metafòricament, vol ampliar, suggerir o remarcar alguna idea de la situació que se'ns està presentant. Aquesta relació no s'utilitza per a una finalitat narrativa sinó que el seu valor és expressiu. S'aconsegueix una significació afegida.
Funcions del muntatge
-Generalment el muntatge serveix per adonar coherència narrativa. Ell mateix construeix la narració.
-El muntatge pot traslladar-nos en el temps i en l'espai.
-També pot estar al servei de l'expressió dramàtica, pot fer avançar, deturant, allargant o ometre una part d'una situació amb finalitat emotives i expressives.
-També pot haver-hi una intenció més explicativa o descriptiva de l'ús del muntatge.
-Pot generar relacions de caràcter simbòlic, a fi de completar o donar explicació a quelcom.
-El muntatge pot produir relacions visuals entre imatges consecutives.
-El muntatge pot també crear relacions que mai no han existit. Pot inventar llocs fets de fragments d'altres i fins i tot personatges.
-Pot modificar tot el significat d'una acció en un instant per tal de crear tensió, comicitat, terror...
-Donar èmfasi a una informació o ometre-la.
EL.LIPSIS I SALTS TEMPORALS
L' el·lipsi és un recurs narratiu que consisteix en presentar únicament els fragments que es consideren significatius d'un relat. Els relats audiovisuals que abracen temps extensos és vol, en molts casos, concentrar el pas del temps en breus instants d'imatges i per això es recorre a l' el·lipsi. En el muntatge sempre s'el.lideix una part de temps entre els plans, per mínima que sigui. L' el·lipsi permet estalviar infinitat de temps entre diferents escenes i seqüències. El públic ha après a llegir aquest salts temporals i a donar continuïtat a la narració, a reubicar-se a la nova situació espacial i temporal.
RACCORD O CONTINUÏTAT
Entenem per raccord la interrelació d'uns plans amb uns altres partint de determinats conceptes que permeten donar la sensació de continuïtat. El raccord bé determinat per aquells aspectes formals que són necessaris per a donar coherència entre un pla i els següents.
La continuïtat vindrà doncs determinada pels enllaços entre un pla i un altre.
