Tema 14 ELS ARGUMENTS. CINEMA I SÈRIES DE TELEVISIÓ

ELS ARGUMENTS CINEMATOGRÀFICS:

Tot relat de ficció audiovisual ens parla d'alguna cosa, aborda una temàtica o una problemàtica concreta. El que anomenem estructura argumental vindrà definida per la manera com aquesta temàtica és desenvolupada, com s'organitza a partir d'una sèrie de fets i d'elements que s'aniran succeint al llarg de la narració. L'argument determina l'esquema bàsic d'organització dels contingut de la pel·lícula. L'argument no és tot allò que succeeix sinó l'articulació dels fets sobre els quals està bastida una obra narrativa.

El viatge a la recerca d'un tresor: Aquest seria l'argument bàsic de pel·lícules com A la recerca de l'arca perduda (Steven Spielberg, 1981), les pel.lícules de l'agent 007, entre moltes d'altres.

Partir i retornar : Un altre argument vindria definit per l'aventura itinerant d'algú que ha abandonat ho hagut d'abandonar la seva llar i intenta retornar-hi.

L'aparició d'un element benefactor: Un l'altre dels argument comuns en el cinema és el que s'estructura al voltant d'una comunitat, d'un grup humà que s'enfronta a una experiència de canvi que és traumàtica però també alliberadora. El canvi és degut a l'aparició d'algú que capgira l'ordre en una comunitat caracteritzada per la resistència als canvis o que sense voler es veu abocada a transformacions sobtades sense saber com sortir-se'n
En tenim exemples clars en la saga de Star Wars (George Lucas, 1977i les reposicions), en Superman(Richard Donner, 1978 i els successius episodis), en La Llista de Schindler (Steven Spielberg, 1993) o fins i tot Matrix. 

L'aparició d'un element maligne: L'altra cara de l'argument presentat anteriorment és el que narra la intromissió d'uns éssers malignes en una comunitat, en la qual, fins al moment, tot funcionava plàcidament. L'argument es desenvoluparia a partir de l'aparició d'aquest intrús, els efectes i les reaccions dels seus actes envers la comunitat, la presa de decisions d'aquesta per a afrontar el problema i la resolució final.
Podem trobar exemples en pel.lícules com Alien (Ridley Scott), El resplandor (1980), en les versions cinematogràfiques de Dràcula o Frankenstein. L'intrús pot ser un elements sobrenatural, humà animal o fins i tot un fenòmens de caràcter atmosfèric.

Els amors prohibits: Molts drames aromosos poden tenir una estructura argumental basada en la generació de conflicte per la prohibició de la relació entre una parella que s'estima. Prohibició deguda a factors externs: causes de dependència familiar, social o racial dels pretendents.
En tenim exemples prou clars que segueixen patrons argumentals i estructures narratives semblant, això si, amb tocs morals diferenciats a les adaptacions cinematogràfiques que s'han fet de Romeo i Julieta, el musical West Side Story (Robert Wise i Gerome Robbins, 1961), la pel·lícula Pretty Woman (Garry Marshall, 1990), o la superproducció Titànic (James Cameron)

El viatge: Moltes estructures argumentals prenen com a eix conductor el viatge. Ja n'hem fet esment en el primer exemple sobre el viatge i la recerca del tresor. L'argument basat en el viatge, en la itinerància i el desplaçament geogràfic pot prendre formes i temàtiques diferents.

REPETICIONS D'ARQUETIPS, HEROIS I MITES. L'EXEMPLE DE "BATMAN"

Alguns dels arguments esmentats anteriorment provenen de narracions mítiques, llegendes o de la tradició literària. No només les estructures narratives i els temes es repeteixen i es recontextualitzen, molts personatges mítiques o llegendaris són agafats com a model per a personatges de narracions cinematogràfiques. En molts casos es repeteixen uns mateixos arquetips, que per convenció se'ls han atribuït uns valors i unes característiques determinades. Els herois i les heroïnes que apareixen en les produccions audiovisuals solen funcionar a través d'arquetips o models estàndards adaptats a diferents situacions.
En molts casos el personatge protagonista es configura com a heroi. Heroi que tothom admira i en el qual es confia. Molts d'aquests herois tenen l'origen en relats mítics i llegendaris i han estat posteriorment adaptats en d'altres contextos per a protagonitzar pel·lícules i sèries de televisió. En molts casos a aquests personatges se'ls situa per damunt dels altres que apareixen en la història, són admirats i constitueixen l'eix de l'acció i de les decisions que es prenen al llarg del relat. Aquesta i d'altres estratègies provoquen que el públic s'identifiquin amb l'heroi i que aquest personatge esdevingui un model a seguir.
L’exemple seria l’heroi Batman, que al llarg de les seves pel·lícules, tant de les primeres com de les últimes amb una trama diferent, els personatges etc. Però com sempre amb el mateix missatge de heroïcitat.

COM I QUE EXPLIQUEN ELS SERIALS TELEVISIUS

A diferències amb els relats cinematogràfics les telesèries juguen amb la repetició. La continuïtat dels episodis, el coneixement progressiu de personatges i espais generen la complicitat dels espectadors. La repetició, la successió episòdica dels fets, l'aparició de bastants personatges, la localització de les situacions en diferents espais, generalment sempre iguals, la sensació de proximitat fan que alguns dels recursos audiovisuals utilitzats i les estructures narratives siguin diferents de les utilitzades en el cinema. Els serials televisius tenen formes de narrar pròpies i també temàtiques susceptibles a ser tractades en un serial i no en una pel·lícula. Un exemple seria, la sèrie de ciència y ficció de “the walking dead” tracta una temàtica irreal que mostra als espectadors un mon diferent rodejat de caminats, els personatges capítol a capítol intenten far la vida normal a un mon diferent.

 

ESTRUCTURES NARRATIVES

L'estructura de moltes sèries funciona a partir d'històries paral·leles protagonitzades per diferents personatges en localitzacions normalment conegudes per l'espectador. Hi ha mecanismes que permeten saltar d'un espai o d'una situació a l'altra mantenint la tensió dramàtica i el fil de cada una d'elles i també, donant-nos la sensació de simultaneïtat temporal.
La tensió dramàtica és un dels elements claus en aquest tipus de relats. Això permet atraure l'atenció de l'espectador i fer que aquest segueixi la sèrie. Hi ha diferents elements que permeten aconseguir l'atenció.

TEMÀTIQUES, VALORS I IDEES

Una de les característiques de les sèries televisives és el tractament de temàtiques que tenen molta relació amb allò que passa en un context proper. Es tracten normalment problemes de caire socials, econòmic i sobretot de caràcter emocional. Tots aquells elements que puguin comportar l'aparició d'una problemàtica: una situació de conflicte entre els personatges, un accident sobtat, una decisiód'un d'ells, són aprofitats per a desencadenar les situacions dramàtiques.

ELS GÈNERES CINEMATROGRÀFICS

Quan parlem de gèneres cinematogràfics ens referim als diferents grups temàtics que han estat tractats mitjançant la ficció cinematogràfica a través d'una concepció estètica particular. En les pel·lícules d'un mateix gènere podem establir relacions tant de contingut com de forma. Entre elles i sol haver semblances de tema i de trama argumental, però també d'ambients recreats, de tipologies de personatges, de maneres de gravar i de concebre els plans i el muntatge... Altrament això no vol dir que pel·lícules d'un mateix gènere, que tractin un mateix tema, tinguin concepcions cinematogràfiques molt diferents i, per tant, plantegin dins d'un mateix gènere tractament i formes molt diferenciades.
Els gèneres ens serveixen com a tipologia classificatòria dels films i ens poden ajudar a entendre tan les característiques unitàries d'un grup de pel·lícules segons el seu context i època, com l'evolució que el tractament d'unes mateixes temàtiques ha anat experimental al llarg del temps.

CINEMA D'ACCIÓ I D'AVENTURES

El que caracteritza les pel·lícules d'aquest gènere són els fets i les accions realitzats pels protagonistes amb la finalitat d'aconseguir quelcom després de passar una sèrie de proves o situacions. Aquests protagonistes solen tenir una existència moguda, plena de fets inesperats, plens d'obstacles, de riscs i de perills, que els porta a demostrar la seva vàlua i, en molts casos, a realitzar actes heroics. L'argument d'aquestes pel·lícules es gesta per l'aparició d'un problema o conflicte a resoldre, a partir de l'assoliment d'una sèrie de reptes, proves, que aniran tenint lloc al llarg de la pel.lícula... Per arribar a uns objectius finals. El personatge principal sol ser un heroi o heroïna, o un grup de persones que passen per les lluites i els conflictes. Els efectes i les noves tecnologies són una altra característica cada vegada més freqüent en aquest gènere.

 

LA COMÈDIA

La comèdia és un gènere que es caracteritza per la seva intenció crítica, satírica i fins i tot moralitzant. En ell s'ironitza sobre els problemes, les persones i el seu comportament. Es presenten les situacions de manera còmica perquè el públic acabi rient d'elles. Generalment les històries contades solen acabar amb un desenllaç feliç o positiu. La comèdia cinematogràfica entronca directament amb el teatre còmic, amb la farsa, la sàtira o el vodevil i també amb la pantomima. Fonamentalment podem dir que les històries es solen desenvolupar en interiors, utilitzant una il·luminació clara, brillant, diàfana, tot jugant amb els espais i els ritmes, cuidant els aspectes gestuals en la interpretació, els diàlegs, i les caracteritzacions dels personatges.

 

EL DOCUMENTAL

El documental treballa a partir de la representació de la realitat, tot pretenent ser el reflex més o menys fidel d'una certa època, fragment històric, situació o problema social. Per tant el documental es relaciona directament amb la història i amb els fets socials. El documental evita la invenció de la realitat però tampoc no n'és una reproducció en forma de reportatge. Podem dir que el documental i sobretot allò que s'ha anomenat el documental de creació, construeix un argument per a presentar-nos una realitat determinada.

 

CINEMA BÈL·LIC

Són moltes les pel·lícules que han pres la guerra com a temàtica principal dels seus arguments. Totes elles han estat englobades sota l'epígraf de cinema bèl.lic que, a causa de la gran quantitat de films que aplega, es pot considerar gairebé com un gènere o subgènere a cavall del cinema d'aventures, el cinema històric i el documental. Aquest és un gènere que s'ha establert amb més força en temps de conflictivitat, (Segona Guerra Mundial, Guerra de Corea, Guerra del Vietnam...). 

 

CIMENA NEGRE O POLICÍAC

Les pel·lícules de criminals presenten un quadre realment sinistre de la vida moderna. Ambientats en ciutats poc acollidores i bigarrades, l'acció hi acostuma a ser ràpida i el llenguatge directe. Gàngsters, atracadors i assassins sembla que estiguin a l'aguait a cada cantonada, mentre que policies, detectius i agents especials cerquen pistes per resoldre els misteris més complicats.

EL DRAMA

El cinema dramàtic ens ofereix històries amb un alt contingut tràgic, on les sentiments, els problemes en la vida de les persones són els elements essencials de l'argument. Sol basar-se en el conflicte entre persones, mostrant-nos les seves relacions, conflictes, passions i desenganys sentimentals. Tot plegat pretén crear emocions i commoció entre el públic i ser espectadors de la vida i problemes dels altres. El drama prové del gènere teatral del melodrama i en certa mesura de la tragèdia literària. L'argument sol tenir molts alts i baixos i moments dramàtics tensos, reforçats per la interpretació, pels contrastos de fotogràfics i per la música, la qual sol tenir un paper important per a exaltar els sentiments de l'espectador.

EL MUSICAL

Allò que caracteritza el cinema musical però no és la combinació de música i imatges sinó, la utilització de diàlegs cantats per a desenvolupar una història, part de la trama argumental o de les situacions s'expliquen o es resolen a través de números musicals a vegades acompanyats de ball. El film sol tenir també una banda sonora impactant i significativa per a la història que es narra. Es tracta essencialment d'un gènere creat per la indústria nord-americana, sobretot des dels anys trenta i quaranta. Hollywood promocionà aquest gènere combinant-lo amb les històries de caràcter dramàtic i les comèdies. Normalment eren films que comportaven grans coreografies, on es combinava el cant, la música i el ball, això suposava en molts casos la utilització d'escenografies grandiloqüents, mobilitat de la càmera, ritme mogut seguint la música, una fotografia acolorida, un desplegament important d'actors convenientment vestits.

 

EL WESTERN

El western és un gènere eminentment americà. El western clàssic ens explica la conquesta de l'oest, la història i naixement d'Amèrica. Els costums, personatges, fets pertanyen tots a aquests territoris i a la seva història. Els arguments relaten la història dels pobles del Far West, amb la presència dels indis, dels vaquers o grangers, i dels exèrcits americans. Els temes solen ser recurrents: la justícia, l'ocupació de territoris, la recerca de la terra somniada, l'aventura de l'or, l'enfrontament entre ramaders o grangers, els viatges i les caravanes, la construcció del ferrocarril, la guerra civil, els homes fora de la llei, el joc i les juguesques... Els personatges també són recurrents: el cowboy, el xèrif, el vaquer dolent, el bandit, els índis, els segrestats, l'home bo que defensa la llei, el jugador, l'amo del bar… així com els ambients: el desert, el poble, el saló, l'estable, la granja...

 

CINEMA DE TERROR I FANTÀSTIC

Si el cinema obre les portes dels somnis, les pel·lícules de por les obren als pitjors malsons. Les ombres, els xiulets del vent, les portes que grinyolen i els crits de les víctimes ens han espantat durant molts anys. Les pel·lícules modernes, a més, hi han afegit els efectes especials més espectaculars, però les pel·lícules més terrorífiques encara són les que ens deixen imaginar les coses inexplicables. L'element essencial d'aquest gènere és la producció de temor, terror, horror, fàstic, ànsia, desigs de rebuig o repugnància entre el públic ja sigui mostrant elements estranys, a través de la intriga, a través de la por envers elements concrets: la mort, el mal, el patiment, etc. El cinema de terror sol jugar amb situacions sorpresa, intrigants, incertes, inusuals i estranyes o amb aquells elements que culturalment ens fan fàstic o han estat titllats d'anormals.

LA CIÈNCIA I FICCIÓ

La ciència ficció és un gènere d'arrel literària. Està basat essencialment en ingredients de caràcter extraordinari i centrat, en les possibilitats atribuïdes a la tècnica i a la ciència. Coets i naus espacials, viatges més enllà del temps o a móns perduts, móns amb robots i androides, visites d'extraterrestres, imaginacions de móns futurs, impacte de la ciència i la tecnologia, prediccions de catàstrofes mundials.

EL FILM HISTÒRIC

Aquest gènere parteix normalment d'un text literari, ja es tracti de novel·la o d'assaig històric, prengueren com a referent una biografia, una llegenda, mite, la història d'un poble o grup d'individus... 

Tot el temari Cultura Audiovisual 2on Tr.

TEMA 8

IMATGES I TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ:
Les imatges s'han convertit en un elements indispensable per a gran part dels mitjans de comunicació. Les imatges permeten sintetitzar, fer imaginable i comprensible de manera concentrada un fet, una situació. També es creu que la comunicació a través de les imatges es produeix més ràpidament que a través d'un text i que el fet de reconèixer i visibilitzar un fet li atribueix més veracitat. Altrament les imatges també tenen limitacions comunicatives i moltes de les coses que es poden explicar de forma escrita, per exemples les causes que provoquen un fet o les seves conseqüències són a vegades inenarrables a través d'imatges. Les fotografies ocupen un gran espai dels continguts periodístics. Tot seguit aclarirem què entenem per fotografia de premsa i per fotoperiodisme.

LA FOTOGRAFIA DE PREMSA:
Entenem per fotografia de premsa el conjunt de fotografies que són directament produïdes o comprades, planificades i publicades per la premsa com a continguts propis, com a continguts que contribueixin a comunicar la informació que es vol difondre. No formen part d'aquest grup totes les fotografies que apareixen en una publicació periodística: la fotografia publicitària o d'altra mena d'imatge normalment amb finalitat persuasives.

ÚS I MANIPULACIÓ D'IMATGES:
El terme manipulació té moltes cares i no hem de pensar que es limita només a fer un retoc a les imatges. És un terme que aplicat a les imatges i a la informació es barreja amb la utilització indeguda de les imatges, amb la seva descontextualització, amb la inclusió de peus de foto tendenciosos, amb la seva variació física, entre d'altres.

RETOCS D'IMATGES:
El retoc manual:El retoc de negatius o de les còpies fotogràfiques ha estat practicat des d'uns anys després de l'aparició de la fotografia. Ja a mitjans de la dècada dels 50 del segle XIX es començaren a retocar els negatius. Tot i que la majoria de fotògrafs consideraven que aquesta pràctica era detestable i molt cara, al final, es va convertir en rutina Tots els estudis fotogràfics tenien personal encarregat de retocar negatiu i de colorejar les còpies. Als retrats en blanc i negre se'ls aplicava color, modificant de tal manera l'original que el resultat final s'assemblava més a una pintura que a una fotografia. La manipulació fotogràfica també fugia de les possibilitats reproductores del mitjà fotogràfic i convertien a la fotografia en una obra única, talment com el dibuix o la pintura. Aquesta manipulació de les fotografies per a aconseguir valors plàstics era ben pretesa. No era una manera de manipular la informació obtinguda de la realitat sinó de buscar tots aquells elements expressius que a partir de una imatge de la realitat el fotògrafs pogués aconseguir.

El retoc digital:Joan Fontcuberta, ens descriu la diferenciació que es realitzava entre les pràctiques documentals i les pràctiques artístiques, contraposades pel seu caràcter de 'fotografia directa' i 'fotografia manipulada'. Els procediments tècnics diferenciaven aquestes dues opcions que responien a intencions també diferenciades. El problema és que actualment la frontera entre aquestes dues concepcions de la fotografia s'ha desdibuixat. Moltes fotografies destinades a la informació són retocades i manipulades digitalment. Perden així el seu caràcter estrictament documental però, són presentades com a tals i tenen la mateixa funció que la fotografia testimonial. La publicitat ha contribuït a desenvolupar aquest tipus de pràctiques, ja que utilitzant tota mena d'estratègies visuals per a informar dels productes i persuadir al consumidor. La 'cirurgia digital' aplicada a les fotografies dels cossos que apareixen als anuncis, les variacions tonals, els canvis d'il.luminació, la integració de reflexos, etc. contribueixen a maquillar les fotografies i a fer passar per reals llocs i personatges completament simulats.

Utilització del retoc en la fotoil.lustració:Altrament les possibilitats de retoc fotogràfic han obert camps d'experimentació en l'anomenada fotoil.lustració. Imatges tractades digitalment il·lustren missatges concrets, portades de revistes, fins i tot articles. Evidentment aquestes imatges es diferencien de les fotografies de realitat procedents del fotoperiodisme i formen part de noves estratègies comunicatives, que pretenen essencialment sintetitzar idees o continguts informatiu.

MUNTATGES:
La fotoil.lustració utilitza reiteradament, no només els retocs fotogràfics sinó també els fotomuntatges. Aquesta és una pràctica utilitzada des dels inicis de la fotografia, experimentada àmpliament a Europa durant la dècada dels 20 del segle XX i explotada al màxim per la publicitat i també per l'art contemporani. En la pròxima unitat ja ens referirem més àmpliament a l'ús i estratègies pròpies del fotomuntatge. Aquí només es vol reiterar l'ús que d'aquest s'ha fet per a manipular la informació, fins i tot per a capgirar la realitat o per a donar-li els tocs d'efecte buscats. Aquí tenim dos exemples clars allunyats en el temps: un promogut per intencions de caire ideològic, l'altre per potenciar els recursos d'emotivitat que utilitzen moltes publicacions impreses. En ambdues el muntatge consisteix en fer desaparèixer o substituir els personatges que molesten de la fotografia.

LA HIBRIDACIÓ DE GÈNERES:
De la gran nebulosa d'imatges que ens arriben a través diferents productes i dels mitjans de comunicació, cada dia costa més distingir les de procedència virtual de les que han estat captades directament de la realitat. Aquest fet, com ja hem explicat és provocat, en gran mesura per les possibilitats tècniques dels mitjans digitals. Aquesta confusió encara és més gran quan una mateixa imatges pot ésser utilitzada en àmbits molt diferents per a finalitats contraposades: què podem pensar de la imatge d'un personatge de videojocs, que al cap d'un temps es convertirà en un personatge de carn i ossos interpretat per un actor, que protagonitzarà pel·lícules, però que també apareixerà en anuncis, sortirà en programes de la televisió i presentarà un documental. És evident que el fet de tractar-se del mateix personatge/actor pot provocar que tots els diferents missatges que protagonitza siguin considerats i valorats sota els mateixos paràmetres. Aquesta confusió ens condueix a una altra: la hibridació de gèneres. En certa mesura, determinats paràmetres d'estil i d'ubicació han determinat el tipus de missatge que es transmetia a través d'imatges. Actualment impera en els mitjans de comunicació el que en podríem dir intercanvi d'estils. Si ens centrem en la fotografia molts dels recursos visuals que utilitza la publicitat per a seduir als consumidors són emprats per la fotografia de realitat i, al revés, alguns recursos de la publicitat són manllevats de la fotografia de realitat.

L'EXEMPLE DE BENETTON:
El cas de Benetton és bastant significatiu per a analitzar, explicar i comprendre diferents factors relatius a la utilització de la fotografia, entre ells la hibridació de gèneres. En els anuncis que Benetton ha anat traient al llarg dels seus anys d'existència s'hi barregen elements que provenen de la publicitat, l'art, el fotoperiodisme tot amanit amb continguts ideològics i de caire social. Amb les seves fotografies Benetton s'autoconstrueix un món a través d'una estètica molt determinada que, d'una manera o d'altra, dona un valor afegit als seus productes. La qüestió clau és com fer que una determinada estètica participi d'una sèrie de conviccions o idees sobre la societat en què vivim. El dispositiu publicitari de Benetton va molt més enllà de les fotografies o dels seus anuncis: la utilització d'imatges de premsa sobre temes controvertits per als anuncis, la creació d'una escola d'art, la publicació de la revista Colors amb contingut de caire social... entre d'altres, configuren un gran entramat per a construir la imatge de l'empresa.


TEMA 9


El fotomuntatge. Un nou mitjà de comunicació:

Juan Naranjo ens explica com apareix el fotomuntatge, com es comencen a buscar estratègies visuals combinant fragments de diferents fotografies per a construir una nova imatge. Diem construir perquè així creien que operaven els gran fotomuntadors dels anys vint del segle XX: agafant fragment de la realitat i fent una nova construcció, com ho feien els constructors de màquines, a partir de peces. Com ja ens anuncia el text el terme fotomuntatge apareix en aquest moment. A la Unió Soviètica i a Europa, sobretot a Alemanya, el fotomuntatge fou una tècnica molt experimentada després de la Primera Guerra Mundial. Eren els mitjans que permetien acostar l'art al poble, que podien ser utilitzats com a mitjans de comunicació de masses. S'utilitzà en publicitat, en cartells, fullets de propaganda, per a la il.lustració de llibres i revistes, postals, entre d'altres.

DADA I ELS FOTOMUNTATGES:
El grup dadaista berlinès utilitzà per primera vegada el terme fotomuntatge per anomenar els seus treballs fets amb collages de fotografies i de material imprès. La paraula tenia unes connotacions que agradaven als dadaistes ja que el mot incloïa el terme muntar que s'allunyava de les idees tradicionals de l'art. El fotomuntatge constituïa per aquest artistes una eina de canvi, d'atac, de crítica enfront tot allò establert, sobretot enfront les idees que havien portat Europa a la Primera Guerra Mundial.

FOTOMUNTATGE I PUBLICITAT:
Una de les principals vies d'aplicació del fotomuntatge durant la dècada dels 1920 i dels 1930 fou la publicitat i la producció gràfica en general. El fotomuntatge permetia manipular el producte, ubicar-lo en llocs imaginaris, situar-lo en situacions hipotètiques, relacionar-lo amb elements que denotessin el seu ús o que li aportessin un valor afegit capaç de seduir al consumidor. També permetia crear composicions suggerents on uns fragments d'imatges es fonien amb les altres per connotar diferents sensacions. Aquest procés permetia trobar els recursos pertinents per a representar idees més o menys abstractes, crear escenaris ficticis tot juxtaposant elements, relacionant-los, oposant-los o comparant-los i, també, permetia aconseguir imatges amb un alt component narratiu. Aquestes possibilitats afavoriren el seu ús publicitari, no tan sols per a anunciar productes sinó també en la publicitat institucional o en la propaganda política. Recíprocament el seu ús en l'àmbit publicitari feu que s'explotessin les possibilitats expressives i comunicatives del fotomuntatge i es comencés a teoritzar sobre les capacitat creatives i els efectes de les imatges envers l'espectador.

FOTOMUNTATGE I PROPAGANDA POLÍTICA:
Durant tot el període que s'estén des de la fi de la Primera Guerra Mundial fins les acaballes de la Segona, el fotomuntatge serà un dels mitjans més utilitzats per a transmetre missatge amb contingut polític o de caràcter social.

ELS FULLS VOLANTS:
Els fulls volants han estat un instruments àmpliament utilitzat per les guerres ocorregudes durant el segle XX. El llançament d'anuncis (en format més o menys del que seria actualment un din-A6) des dels avions per arribar ràpidament sobretot als soldats destinats al front i també a la població han constituït una de les eines del que podríem anomenar guerra psicològica, que pretenien normalment desanimar a l'adversari o encoratjar el propi bàndol. El seu ús representà l'estudi i l'aplicació de tècniques publicitàries i de recursos gràfics que duguessin a terme els efectes desitjats. Entre aquest recursos cal destacar l'ús reiterat de fotomuntatge, ja en la Guerra Civil Espanyola però sobretot durant la Segona Guerra Mundial.


TEMA 10

EL REPORTATGE FOTOGRÀFIC:
S'entén per reportatge fotogràfic un seguit d'imatges que intenten explicar alguna realitat, normalment fets i circumstàncies actuals. En ell les diferents imatges aporten informació i elaboren un discurs sobre el tema tractat. Els reportatges solen combinar, en els mitjans de comunicació escrita, les imatges i el text, tot i que en algunes publicacions o en d'altres àmbits com l'expositiu, les fotografies són tan sols introduïdes per un petit text orientatiu, essent la seqüència d'imatges la que ens aporta tota la informació.

FOTOGRAFIA DOCUMENTAL:
S'utilitza el terme documentalisme per a designar aquells treballs fotogràfics que tracten temes estructurals i es realitzen amb amplis marges de temps i per tant, són més propicis a la reflexió i a la investigació. A diferència del fotoperiodisme, la fotografia documental no està tan lligada als encàrrecs puntuals i a les directrius de la premsa, determinades per la necessitat immediata d'informació i notícia. Això fa que normalment es pensi que la tasca del documentalisme gaudeix de més llibertat per part del fotògraf.

TEMA 11

EXPLICAR ELS FETS AMB IMATGES:
Les imatges cinematogràfiques, televisives i videogràfiques creen un efecte d'aparent semblança amb la realitat. El fet que l'espectador distingeixi clarament l'existència del referent, transmet una forta sensació de naturalitat que pot arriba a fer-li oblidar que els mitjans audiovisuals són únicament una articulació artificiosa d'imatges i sons, basada en un seguit de convenció que estructuren allò que s'ha anomenat un llenguatge audiovisual. Quan s'han d'explicar fets reals a través d'un mitjà audiovisual s'utilitzen recursos i estratègies que en molts casos provenen dels productes audiovisuals de ficció. Recursos visuals als quals ens hem acostumat, que són associats amb determinades idees.