Prácticas de coloreo photoshop para el corto:

Tema 11. El reportatge televisiu i el Documental.

EXPLICAR ELS FETS AMB IMATGES:


Les imatges cinematogràfiques, televisives i videogràfiques creen un efecte d'aparent semblança amb la realitat. El fet que l'espectador distingeixi clarament l'existència del referent, transmet una forta sensació de naturalitat que pot arriba a fer-li oblidar que els mitjans audiovisuals són únicament una articulació artificiosa d'imatges i sons, basada en un seguit de convenció que estructuren allò que s'ha anomenat un llenguatge audiovisual. Quan s'han d'explicar fets reals a través d'un mitjà audiovisual s'utilitzen recursos i estratègies que en molts casos provenen dels productes audiovisuals de ficció. Recursos visuals als quals ens hem acostumat, que són associats amb determinades idees.

Tema 10. La narració gràfica: el reportatge fotogràfic.

EL REPORTATGE FOTOGRÀFIC:

S'entén per reportatge fotogràfic un seguit d'imatges que intenten explicar alguna realitat, normalment fets i circumstàncies actuals. En ell les diferents imatges aporten informació i elaboren un discurs sobre el tema tractat. Els reportatges solen combinar, en els mitjans de comunicació escrita, les imatges i el text, tot i que en algunes publicacions o en d'altres àmbits com l'expositiu, les fotografies són tan sols introduïdes per un petit text orientatiu, essent la seqüència d'imatges la que ens aporta tota la informació. 

FOTOGRAFIA DOCUMENTAL:

S'utilitza el terme documentalisme per a designar aquells treballs fotogràfics que tracten temes estructurals i es realitzen amb amplis marges de temps i per tant, són més propicis a la reflexió i a la investigació. A diferència del fotoperiodisme, la fotografia documental no està tan lligada als encàrrecs puntuals i a les directrius de la premsa, determinades per la necessitat immediata d'informació i notícia. Això fa que normalment es pensi que la tasca del documentalisme gaudeix de més llibertat per part del fotògraf.

Tema 9. El fotomuntatge

El fotomuntatge. Un nou mitjà de comunicació:

Juan Naranjo ens explica com apareix el fotomuntatge, com es comencen a buscar estratègies visuals combinant fragments de diferents fotografies per a construir una nova imatge. Diem construir perquè així creien que operaven els gran fotomuntadors dels anys vint del segle XX: agafant fragment de la realitat i fent una nova construcció, com ho feien els constructors de màquines, a partir de peces. Com ja ens anuncia el text el terme fotomuntatge apareix en aquest moment. A la Unió Soviètica i a Europa, sobretot a Alemanya, el fotomuntatge fou una tècnica molt experimentada després de la Primera Guerra Mundial. Eren els mitjans que permetien acostar l'art al poble, que podien ser utilitzats com a mitjans de comunicació de masses. S'utilitzà en publicitat, en cartells, fullets de propaganda, per a la il.lustració de llibres i revistes, postals, entre d'altres.

DADA I ELS FOTOMUNTATGES:

El grup dadaista berlinès utilitzà per primera vegada el terme fotomuntatge per anomenar els seus treballs fets amb collages de fotografies i de material imprès. La paraula tenia unes connotacions que agradaven als dadaistes ja que el mot incloïa el terme muntar que s'allunyava de les idees tradicionals de l'art. El fotomuntatge constituïa per aquest artistes una eina de canvi, d'atac, de crítica enfront tot allò establert, sobretot enfront les idees que havien portat Europa a la Primera Guerra Mundial.

FOTOMUNTATGE I PUBLICITAT:


Una de les principals vies d'aplicació del fotomuntatge durant la dècada dels 1920 i dels 1930 fou la publicitat i la producció gràfica en general. El fotomuntatge permetia manipular el producte, ubicar-lo en llocs imaginaris, situar-lo en situacions hipotètiques, relacionar-lo amb elements que denotessin el seu ús o que li aportessin un valor afegit capaç de seduir al consumidor. També permetia crear composicions suggerents on uns fragments d'imatges es fonien amb les altres per connotar diferents sensacions. Aquest procés permetia trobar els recursos pertinents per a representar idees més o menys abstractes, crear escenaris ficticis tot juxtaposant elements, relacionant-los, oposant-los o comparant-los i, també, permetia aconseguir imatges amb un alt component narratiu. Aquestes possibilitats afavoriren el seu ús publicitari, no tan sols per a anunciar productes sinó també en la publicitat institucional o en la propaganda política. Recíprocament el seu ús en l'àmbit publicitari feu que s'explotessin les possibilitats expressives i comunicatives del fotomuntatge i es comencés a teoritzar sobre les capacitat creatives i els efectes de les imatges envers l'espectador.

FOTOMUNTATGE I PROPAGANDA POLÍTICA:

Durant tot el període que s'estén des de la fi de la Primera Guerra Mundial fins les acaballes de la Segona, el fotomuntatge serà un dels mitjans més utilitzats per a transmetre missatge amb contingut polític o de caràcter social.

ELS FULLS VOLANTS:

Els fulls volants han estat un instruments àmpliament utilitzat per les guerres ocorregudes durant el segle XX. El llançament d'anuncis (en format més o menys del que seria actualment un din-A6) des dels avions per arribar ràpidament sobretot als soldats destinats al front i també a la població han constituït una de les eines del que podríem anomenar guerra psicològica, que pretenien normalment desanimar a l'adversari o encoratjar el propi bàndol. El seu ús representà l'estudi i l'aplicació de tècniques publicitàries i de recursos gràfics que duguessin a terme els efectes desitjats. Entre aquest recursos cal destacar l'ús reiterat de fotomuntatge, ja en la Guerra Civil Espanyola però sobretot durant la Segona Guerra Mundial.

Tema 8. La manipulació de les imatges:

IMATGES I TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ:

Les imatges s'han convertit en un elements indispensable per a gran part dels mitjans de comunicació. Les imatges permeten sintetitzar, fer imaginable i comprensible de manera concentrada un fet, una situació. També es creu que la comunicació a través de les imatges es produeix més ràpidament que a través d'un text i que el fet de reconèixer i visibilitzar un fet li atribueix més veracitat. Altrament les imatges també tenen limitacions comunicatives i moltes de les coses que es poden explicar de forma escrita, per exemples les causes que provoquen un fet o les seves conseqüències són a vegades inenarrables a través d'imatges. Les fotografies ocupen un gran espai dels continguts periodístics. Tot seguit aclarirem què entenem per fotografia de premsa i per fotoperiodisme.

 LA FOTOGRAFIA DE PREMSA:

Entenem per fotografia de premsa el conjunt de fotografies que són directament produïdes o comprades, planificades i publicades per la premsa com a continguts propis, com a continguts que contribueixin a comunicar la informació que es vol difondre. No formen part d'aquest grup totes les fotografies que apareixen en una publicació periodística: la fotografia publicitària o d'altra mena d'imatge normalment amb finalitat persuasives.

ÚS I MANIPULACIÓ D'IMATGES:

El terme manipulació té moltes cares i no hem de pensar que es limita només a fer un retoc a les imatges. És un terme que aplicat a les imatges i a la informació es barreja amb la utilització indeguda de les imatges, amb la seva descontextualització, amb la inclusió de peus de foto tendenciosos, amb la seva variació física, entre d'altres.

RETOCS D'IMATGES:

• El retoc manual:El retoc de negatius o de les còpies fotogràfiques ha estat practicat des d'uns anys després de l'aparició de la fotografia. Ja a mitjans de la dècada dels 50 del segle XIX es començaren a retocar els negatius. Tot i que la majoria de fotògrafs consideraven que aquesta pràctica era detestable i molt cara, al final, es va convertir en rutina Tots els estudis fotogràfics tenien personal encarregat de retocar negatiu i de colorejar les còpies. Als retrats en blanc i negre se'ls aplicava color, modificant de tal manera l'original que el resultat final s'assemblava més a una pintura que a una fotografia. La manipulació fotogràfica també fugia de les possibilitats reproductores del mitjà fotogràfic i convertien a la fotografia en una obra única, talment com el dibuix o la pintura. Aquesta manipulació de les fotografies per a aconseguir valors plàstics era ben pretesa. No era una manera de manipular la informació obtinguda de la realitat sinó de buscar tots aquells elements expressius que a partir de una imatge de la realitat el fotògrafs pogués aconseguir.

• El retoc digital:Joan Fontcuberta, ens descriu la diferenciació que es realitzava entre les pràctiques documentals i les pràctiques artístiques, contraposades pel seu caràcter de 'fotografia directa' i 'fotografia manipulada'. Els procediments tècnics diferenciaven aquestes dues opcions que responien a intencions també diferenciades. El problema és que actualment la frontera entre aquestes dues concepcions de la fotografia s'ha desdibuixat. Moltes fotografies destinades a la informació són retocades i manipulades digitalment. Perden així el seu caràcter estrictament documental però, són presentades com a tals i tenen la mateixa funció que la fotografia testimonial. La publicitat ha contribuït a desenvolupar aquest tipus de pràctiques, ja que utilitzant tota mena d'estratègies visuals per a informar dels productes i persuadir al consumidor. La 'cirurgia digital' aplicada a les fotografies dels cossos que apareixen als anuncis, les variacions tonals, els canvis d'il.luminació, la integració de reflexos, etc. contribueixen a maquillar les fotografies i a fer passar per reals llocs i personatges completament simulats.

• Utilització del retoc en la fotoil.lustració:Altrament les possibilitats de retoc fotogràfic han obert camps d'experimentació en l'anomenada fotoil.lustració. Imatges tractades digitalment il·lustren missatges concrets, portades de revistes, fins i tot articles. Evidentment aquestes imatges es diferencien de les fotografies de realitat procedents del fotoperiodisme i formen part de noves estratègies comunicatives, que pretenen essencialment sintetitzar idees o continguts informatiu.

MUNTATGES:

La fotoil.lustració utilitza reiteradament, no només els retocs fotogràfics sinó també els fotomuntatges. Aquesta és una pràctica utilitzada des dels inicis de la fotografia, experimentada àmpliament a Europa durant la dècada dels 20 del segle XX i explotada al màxim per la publicitat i també per l'art contemporani. En la pròxima unitat ja ens referirem més àmpliament a l'ús i estratègies pròpies del fotomuntatge. Aquí només es vol reiterar l'ús que d'aquest s'ha fet per a manipular la informació, fins i tot per a capgirar la realitat o per a donar-li els tocs d'efecte buscats. Aquí tenim dos exemples clars allunyats en el temps: un promogut per intencions de caire ideològic, l'altre per potenciar els recursos d'emotivitat que utilitzen moltes publicacions impreses. En ambdues el muntatge consisteix en fer desaparèixer o substituir els personatges que molesten de la fotografia.

 LA HIBRIDACIÓ DE GÈNERES:

De la gran nebulosa d'imatges que ens arriben a través diferents productes i dels mitjans de comunicació, cada dia costa més distingir les de procedència virtual de les que han estat captades directament de la realitat. Aquest fet, com ja hem explicat és provocat, en gran mesura per les possibilitats tècniques dels mitjans digitals. Aquesta confusió encara és més gran quan una mateixa imatges pot ésser utilitzada en àmbits molt diferents per a finalitats contraposades: què podem pensar de la imatge d'un personatge de videojocs, que al cap d'un temps es convertirà en un personatge de carn i ossos interpretat per un actor, que protagonitzarà pel·lícules, però que també apareixerà en anuncis, sortirà en programes de la televisió i presentarà un documental. És evident que el fet de tractar-se del mateix personatge/actor pot provocar que tots els diferents missatges que protagonitza siguin considerats i valorats sota els mateixos paràmetres. Aquesta confusió ens condueix a una altra: la hibridació de gèneres. En certa mesura, determinats paràmetres d'estil i d'ubicació han determinat el tipus de missatge que es transmetia a través d'imatges. Actualment impera en els mitjans de comunicació el que en podríem dir intercanvi d'estils. Si ens centrem en la fotografia molts dels recursos visuals que utilitza la publicitat per a seduir als consumidors són emprats per la fotografia de realitat i, al revés, alguns recursos de la publicitat són manllevats de la fotografia de realitat. 

L'EXEMPLE DE BENETTON:

El cas de Benetton és bastant significatiu per a analitzar, explicar i comprendre diferents factors relatius a la utilització de la fotografia, entre ells la hibridació de gèneres. En els anuncis que Benetton ha anat traient al llarg dels seus anys d'existència s'hi barregen elements que provenen de la publicitat, l'art, el fotoperiodisme tot amanit amb continguts ideològics i de caire social. Amb les seves fotografies Benetton s'autoconstrueix un món a través d'una estètica molt determinada que, d'una manera o d'altra, dona un valor afegit als seus productes. La qüestió clau és com fer que una determinada estètica participi d'una sèrie de conviccions o idees sobre la societat en què vivim. El dispositiu publicitari de Benetton va molt més enllà de les fotografies o dels seus anuncis: la utilització d'imatges de premsa sobre temes controvertits per als anuncis, la creació d'una escola d'art, la publicació de la revista Colors amb contingut de caire social... entre d'altres, configuren un gran entramat per a construir la imatge de l'empresa.