Tema 9. El fotomuntatge

El fotomuntatge. Un nou mitjà de comunicació:

Juan Naranjo ens explica com apareix el fotomuntatge, com es comencen a buscar estratègies visuals combinant fragments de diferents fotografies per a construir una nova imatge. Diem construir perquè així creien que operaven els gran fotomuntadors dels anys vint del segle XX: agafant fragment de la realitat i fent una nova construcció, com ho feien els constructors de màquines, a partir de peces. Com ja ens anuncia el text el terme fotomuntatge apareix en aquest moment. A la Unió Soviètica i a Europa, sobretot a Alemanya, el fotomuntatge fou una tècnica molt experimentada després de la Primera Guerra Mundial. Eren els mitjans que permetien acostar l'art al poble, que podien ser utilitzats com a mitjans de comunicació de masses. S'utilitzà en publicitat, en cartells, fullets de propaganda, per a la il.lustració de llibres i revistes, postals, entre d'altres.

DADA I ELS FOTOMUNTATGES:

El grup dadaista berlinès utilitzà per primera vegada el terme fotomuntatge per anomenar els seus treballs fets amb collages de fotografies i de material imprès. La paraula tenia unes connotacions que agradaven als dadaistes ja que el mot incloïa el terme muntar que s'allunyava de les idees tradicionals de l'art. El fotomuntatge constituïa per aquest artistes una eina de canvi, d'atac, de crítica enfront tot allò establert, sobretot enfront les idees que havien portat Europa a la Primera Guerra Mundial.

FOTOMUNTATGE I PUBLICITAT:


Una de les principals vies d'aplicació del fotomuntatge durant la dècada dels 1920 i dels 1930 fou la publicitat i la producció gràfica en general. El fotomuntatge permetia manipular el producte, ubicar-lo en llocs imaginaris, situar-lo en situacions hipotètiques, relacionar-lo amb elements que denotessin el seu ús o que li aportessin un valor afegit capaç de seduir al consumidor. També permetia crear composicions suggerents on uns fragments d'imatges es fonien amb les altres per connotar diferents sensacions. Aquest procés permetia trobar els recursos pertinents per a representar idees més o menys abstractes, crear escenaris ficticis tot juxtaposant elements, relacionant-los, oposant-los o comparant-los i, també, permetia aconseguir imatges amb un alt component narratiu. Aquestes possibilitats afavoriren el seu ús publicitari, no tan sols per a anunciar productes sinó també en la publicitat institucional o en la propaganda política. Recíprocament el seu ús en l'àmbit publicitari feu que s'explotessin les possibilitats expressives i comunicatives del fotomuntatge i es comencés a teoritzar sobre les capacitat creatives i els efectes de les imatges envers l'espectador.

FOTOMUNTATGE I PROPAGANDA POLÍTICA:

Durant tot el període que s'estén des de la fi de la Primera Guerra Mundial fins les acaballes de la Segona, el fotomuntatge serà un dels mitjans més utilitzats per a transmetre missatge amb contingut polític o de caràcter social.

ELS FULLS VOLANTS:

Els fulls volants han estat un instruments àmpliament utilitzat per les guerres ocorregudes durant el segle XX. El llançament d'anuncis (en format més o menys del que seria actualment un din-A6) des dels avions per arribar ràpidament sobretot als soldats destinats al front i també a la població han constituït una de les eines del que podríem anomenar guerra psicològica, que pretenien normalment desanimar a l'adversari o encoratjar el propi bàndol. El seu ús representà l'estudi i l'aplicació de tècniques publicitàries i de recursos gràfics que duguessin a terme els efectes desitjats. Entre aquest recursos cal destacar l'ús reiterat de fotomuntatge, ja en la Guerra Civil Espanyola però sobretot durant la Segona Guerra Mundial.