ELS ARGUMENTS CINEMATOGRÀFICS:
Tot relat de ficció audiovisual ens parla d'alguna cosa, aborda una temàtica o una problemàtica concreta. El que anomenem estructura argumental vindrà definida per la manera com aquesta temàtica és desenvolupada, com s'organitza a partir d'una sèrie de fets i d'elements que s'aniran succeint al llarg de la narració. L'argument determina l'esquema bàsic d'organització dels contingut de la pel·lícula. L'argument no és tot allò que succeeix sinó l'articulació dels fets sobre els quals està bastida una obra narrativa.
El viatge a la recerca d'un tresor: Aquest seria l'argument bàsic de pel·lícules com A la recerca de l'arca perduda (Steven Spielberg, 1981), les pel.lícules de l'agent 007, entre moltes d'altres.Partir i retornar : Un altre argument vindria definit per l'aventura itinerant d'algú que ha abandonat ho hagut d'abandonar la seva llar i intenta retornar-hi.
L'aparició d'un element benefactor: Un l'altre dels argument comuns en el cinema és el que s'estructura al voltant d'una comunitat, d'un grup humà que s'enfronta a una experiència de canvi que és traumàtica però també alliberadora. El canvi és degut a l'aparició d'algú que capgira l'ordre en una comunitat caracteritzada per la resistència als canvis o que sense voler es veu abocada a transformacions sobtades sense saber com sortir-se'n
En tenim exemples clars en la saga de Star Wars (George Lucas, 1977i les reposicions), en Superman(Richard Donner, 1978 i els successius episodis), en La Llista de Schindler (Steven Spielberg, 1993) o fins i tot Matrix.
L'aparició d'un element maligne: L'altra cara de l'argument presentat anteriorment és el que narra la intromissió d'uns éssers malignes en una comunitat, en la qual, fins al moment, tot funcionava plàcidament. L'argument es desenvoluparia a partir de l'aparició d'aquest intrús, els efectes i les reaccions dels seus actes envers la comunitat, la presa de decisions d'aquesta per a afrontar el problema i la resolució final.
Podem trobar exemples en pel.lícules com Alien (Ridley Scott), El resplandor (1980), en les versions cinematogràfiques de Dràcula o Frankenstein. L'intrús pot ser un elements sobrenatural, humà animal o fins i tot un fenòmens de caràcter atmosfèric.
Els amors prohibits: Molts drames aromosos poden tenir una estructura argumental basada en la generació de conflicte per la prohibició de la relació entre una parella que s'estima. Prohibició deguda a factors externs: causes de dependència familiar, social o racial dels pretendents.
En tenim exemples prou clars que segueixen patrons argumentals i estructures narratives semblant, això si, amb tocs morals diferenciats a les adaptacions cinematogràfiques que s'han fet de Romeo i Julieta, el musical West Side Story (Robert Wise i Gerome Robbins, 1961), la pel·lícula Pretty Woman (Garry Marshall, 1990), o la superproducció Titànic (James Cameron)
El viatge: Moltes estructures argumentals prenen com a eix conductor el viatge. Ja n'hem fet esment en el primer exemple sobre el viatge i la recerca del tresor. L'argument basat en el viatge, en la itinerància i el desplaçament geogràfic pot prendre formes i temàtiques diferents.
REPETICIONS D'ARQUETIPS, HEROIS I MITES. L'EXEMPLE DE "BATMAN"
Alguns dels arguments esmentats anteriorment provenen de narracions mítiques, llegendes o de la tradició literària. No només les estructures narratives i els temes es repeteixen i es recontextualitzen, molts personatges mítiques o llegendaris són agafats com a model per a personatges de narracions cinematogràfiques. En molts casos es repeteixen uns mateixos arquetips, que per convenció se'ls han atribuït uns valors i unes característiques determinades. Els herois i les heroïnes que apareixen en les produccions audiovisuals solen funcionar a través d'arquetips o models estàndards adaptats a diferents situacions.En molts casos el personatge protagonista es configura com a heroi. Heroi que tothom admira i en el qual es confia. Molts d'aquests herois tenen l'origen en relats mítics i llegendaris i han estat posteriorment adaptats en d'altres contextos per a protagonitzar pel·lícules i sèries de televisió. En molts casos a aquests personatges se'ls situa per damunt dels altres que apareixen en la història, són admirats i constitueixen l'eix de l'acció i de les decisions que es prenen al llarg del relat. Aquesta i d'altres estratègies provoquen que el públic s'identifiquin amb l'heroi i que aquest personatge esdevingui un model a seguir.
L’exemple seria l’heroi Batman, que al llarg de les seves pel·lícules, tant de les primeres com de les últimes amb una trama diferent, els personatges etc. Però com sempre amb el mateix missatge de heroïcitat.
COM I QUE EXPLIQUEN ELS SERIALS TELEVISIUS
A diferències amb els relats cinematogràfics les telesèries juguen amb la repetició. La continuïtat dels episodis, el coneixement progressiu de personatges i espais generen la complicitat dels espectadors. La repetició, la successió episòdica dels fets, l'aparició de bastants personatges, la localització de les situacions en diferents espais, generalment sempre iguals, la sensació de proximitat fan que alguns dels recursos audiovisuals utilitzats i les estructures narratives siguin diferents de les utilitzades en el cinema. Els serials televisius tenen formes de narrar pròpies i també temàtiques susceptibles a ser tractades en un serial i no en una pel·lícula. Un exemple seria, la sèrie de ciència y ficció de “the walking dead” tracta una temàtica irreal que mostra als espectadors un mon diferent rodejat de caminats, els personatges capítol a capítol intenten far la vida normal a un mon diferent.
ESTRUCTURES NARRATIVES
L'estructura de moltes sèries funciona a partir d'històries paral·leles protagonitzades per diferents personatges en localitzacions normalment conegudes per l'espectador. Hi ha mecanismes que permeten saltar d'un espai o d'una situació a l'altra mantenint la tensió dramàtica i el fil de cada una d'elles i també, donant-nos la sensació de simultaneïtat temporal.La tensió dramàtica és un dels elements claus en aquest tipus de relats. Això permet atraure l'atenció de l'espectador i fer que aquest segueixi la sèrie. Hi ha diferents elements que permeten aconseguir l'atenció.
TEMÀTIQUES, VALORS I IDEES
Una de les característiques de les sèries televisives és el tractament de temàtiques que tenen molta relació amb allò que passa en un context proper. Es tracten normalment problemes de caire socials, econòmic i sobretot de caràcter emocional. Tots aquells elements que puguin comportar l'aparició d'una problemàtica: una situació de conflicte entre els personatges, un accident sobtat, una decisiód'un d'ells, són aprofitats per a desencadenar les situacions dramàtiques.ELS GÈNERES CINEMATROGRÀFICS
Els gèneres ens serveixen com a tipologia classificatòria dels films i ens poden ajudar a entendre tan les característiques unitàries d'un grup de pel·lícules segons el seu context i època, com l'evolució que el tractament d'unes mateixes temàtiques ha anat experimental al llarg del temps.
CINEMA D'ACCIÓ I D'AVENTURES
El que caracteritza les pel·lícules d'aquest gènere són els fets i les accions realitzats pels protagonistes amb la finalitat d'aconseguir quelcom després de passar una sèrie de proves o situacions. Aquests protagonistes solen tenir una existència moguda, plena de fets inesperats, plens d'obstacles, de riscs i de perills, que els porta a demostrar la seva vàlua i, en molts casos, a realitzar actes heroics. L'argument d'aquestes pel·lícules es gesta per l'aparició d'un problema o conflicte a resoldre, a partir de l'assoliment d'una sèrie de reptes, proves, que aniran tenint lloc al llarg de la pel.lícula... Per arribar a uns objectius finals. El personatge principal sol ser un heroi o heroïna, o un grup de persones que passen per les lluites i els conflictes. Els efectes i les noves tecnologies són una altra característica cada vegada més freqüent en aquest gènere.
LA COMÈDIA
La comèdia és un gènere que es caracteritza per la seva intenció crítica, satírica i fins i tot moralitzant. En ell s'ironitza sobre els problemes, les persones i el seu comportament. Es presenten les situacions de manera còmica perquè el públic acabi rient d'elles. Generalment les històries contades solen acabar amb un desenllaç feliç o positiu. La comèdia cinematogràfica entronca directament amb el teatre còmic, amb la farsa, la sàtira o el vodevil i també amb la pantomima. Fonamentalment podem dir que les històries es solen desenvolupar en interiors, utilitzant una il·luminació clara, brillant, diàfana, tot jugant amb els espais i els ritmes, cuidant els aspectes gestuals en la interpretació, els diàlegs, i les caracteritzacions dels personatges.
EL DOCUMENTAL
El documental treballa a partir de la representació de la realitat, tot pretenent ser el reflex més o menys fidel d'una certa època, fragment històric, situació o problema social. Per tant el documental es relaciona directament amb la història i amb els fets socials. El documental evita la invenció de la realitat però tampoc no n'és una reproducció en forma de reportatge. Podem dir que el documental i sobretot allò que s'ha anomenat el documental de creació, construeix un argument per a presentar-nos una realitat determinada.
CINEMA BÈL·LIC
Són moltes les pel·lícules que han pres la guerra com a temàtica principal dels seus arguments. Totes elles han estat englobades sota l'epígraf de cinema bèl.lic que, a causa de la gran quantitat de films que aplega, es pot considerar gairebé com un gènere o subgènere a cavall del cinema d'aventures, el cinema històric i el documental. Aquest és un gènere que s'ha establert amb més força en temps de conflictivitat, (Segona Guerra Mundial, Guerra de Corea, Guerra del Vietnam...).
CIMENA NEGRE O POLICÍAC
Les pel·lícules de criminals presenten un quadre realment sinistre de la vida moderna. Ambientats en ciutats poc acollidores i bigarrades, l'acció hi acostuma a ser ràpida i el llenguatge directe. Gàngsters, atracadors i assassins sembla que estiguin a l'aguait a cada cantonada, mentre que policies, detectius i agents especials cerquen pistes per resoldre els misteris més complicats.
EL DRAMA
El cinema dramàtic ens ofereix històries amb un alt contingut tràgic, on les sentiments, els problemes en la vida de les persones són els elements essencials de l'argument. Sol basar-se en el conflicte entre persones, mostrant-nos les seves relacions, conflictes, passions i desenganys sentimentals. Tot plegat pretén crear emocions i commoció entre el públic i ser espectadors de la vida i problemes dels altres. El drama prové del gènere teatral del melodrama i en certa mesura de la tragèdia literària. L'argument sol tenir molts alts i baixos i moments dramàtics tensos, reforçats per la interpretació, pels contrastos de fotogràfics i per la música, la qual sol tenir un paper important per a exaltar els sentiments de l'espectador.
EL MUSICAL
Allò que caracteritza el cinema musical però no és la combinació de música i imatges sinó, la utilització de diàlegs cantats per a desenvolupar una història, part de la trama argumental o de les situacions s'expliquen o es resolen a través de números musicals a vegades acompanyats de ball. El film sol tenir també una banda sonora impactant i significativa per a la història que es narra. Es tracta essencialment d'un gènere creat per la indústria nord-americana, sobretot des dels anys trenta i quaranta. Hollywood promocionà aquest gènere combinant-lo amb les històries de caràcter dramàtic i les comèdies. Normalment eren films que comportaven grans coreografies, on es combinava el cant, la música i el ball, això suposava en molts casos la utilització d'escenografies grandiloqüents, mobilitat de la càmera, ritme mogut seguint la música, una fotografia acolorida, un desplegament important d'actors convenientment vestits.
EL WESTERN
El western és un gènere eminentment americà. El western clàssic ens explica la conquesta de l'oest, la història i naixement d'Amèrica. Els costums, personatges, fets pertanyen tots a aquests territoris i a la seva història. Els arguments relaten la història dels pobles del Far West, amb la presència dels indis, dels vaquers o grangers, i dels exèrcits americans. Els temes solen ser recurrents: la justícia, l'ocupació de territoris, la recerca de la terra somniada, l'aventura de l'or, l'enfrontament entre ramaders o grangers, els viatges i les caravanes, la construcció del ferrocarril, la guerra civil, els homes fora de la llei, el joc i les juguesques... Els personatges també són recurrents: el cowboy, el xèrif, el vaquer dolent, el bandit, els índis, els segrestats, l'home bo que defensa la llei, el jugador, l'amo del bar… així com els ambients: el desert, el poble, el saló, l'estable, la granja...
CINEMA DE TERROR I FANTÀSTIC
Si el cinema obre les portes dels somnis, les pel·lícules de por les obren als pitjors malsons. Les ombres, els xiulets del vent, les portes que grinyolen i els crits de les víctimes ens han espantat durant molts anys. Les pel·lícules modernes, a més, hi han afegit els efectes especials més espectaculars, però les pel·lícules més terrorífiques encara són les que ens deixen imaginar les coses inexplicables. L'element essencial d'aquest gènere és la producció de temor, terror, horror, fàstic, ànsia, desigs de rebuig o repugnància entre el públic ja sigui mostrant elements estranys, a través de la intriga, a través de la por envers elements concrets: la mort, el mal, el patiment, etc. El cinema de terror sol jugar amb situacions sorpresa, intrigants, incertes, inusuals i estranyes o amb aquells elements que culturalment ens fan fàstic o han estat titllats d'anormals.
LA CIÈNCIA I FICCIÓ
La ciència ficció és un gènere d'arrel literària. Està basat essencialment en ingredients de caràcter extraordinari i centrat, en les possibilitats atribuïdes a la tècnica i a la ciència. Coets i naus espacials, viatges més enllà del temps o a móns perduts, móns amb robots i androides, visites d'extraterrestres, imaginacions de móns futurs, impacte de la ciència i la tecnologia, prediccions de catàstrofes mundials.
EL FILM HISTÒRIC
Aquest gènere parteix normalment d'un text literari, ja es tracti de novel·la o d'assaig històric, prengueren com a referent una biografia, una llegenda, mite, la història d'un poble o grup d'individus...
No hay comentarios:
Publicar un comentario