LES ANIMACIONS. TEMA 20

LES ANIMACIONS

El creixement accelerat de les noves tecnologies ha propiciat un gran desenvolupament de les formes de comunicació audiovisual. Dins d'aquest marc l'animació ocupa un espai important.
Les animacions permeten simular el moviment d'objectes inanimats, ja es tracti d'elements gràfics o d'objectes reals. Les possibilitats tècniques de l'animació els donen una gran versatilitat ja que, en les animacions, es poden imitar o simular elements reals i també se'n poden crear de totalment ficticis. Aquesta barreja de realitat i ficció és el que dóna a les animacions una gran capacitat expressiva i significativa: es poden imitar actituds, moviments, espais, fins i tot personatges i barrejar-los amb d'altres de ficticis per a confegir una nova narració. Les animacions també permeten la integració de llenguatges: visual, escrit, sonor, oral, gestual (s'animen imatges conjuntament amb text afegint-hi una veu en off i una música).

Les animacions contribueixen cada dia més a conformar el nostre imaginari visual: ens aporten tota classe d'informació i generen representacions i discursos sobre allò real. Se'ns transmeten, a través del cinema d'animació, moltes narracions tradicionals (contes, històries, mites) barrejades i amanides amb d'altres referències.


TÈCNIQUES D'ANIMACIÓ

A nivell tècnic podem diferenciar les animacions segons hagin estat realitzades sense càmera, amb càmera o directament amb ordinador. També les podem diferenciar segons tinguin un caràcter tridimensional o bidimensional. A més es poden classificar segons els formats d'imatge i els canals a través dels quals arribaran a l'espectador.


 1. Dibuix animat tradicional

És l'animació realitzada a partir de seqüències de dibuixos que, tradicionalment, es gravaven amb càmera sobre un suport pla per a ser posteriorment editats. Aquest és el tipus d'animació que tradicionalment, fins a la incorporació de la tecnologia digital, s'ha utilitzat per a realitzar els llargmetratges i els curtmetratges de dibuixos animats clàssics, les sèries televisives i també molts espots de publicitat.

Aplicacions
Tot i l'augment de les animacions realitzades directament amb l'ordinador l'animació tradicional continua essent emprada per a l'elaboració de curts i llargmetratges i en molts casos constitueix la base per a després treballar amb d'altres formats d'animació.

Realització
Primer de tot s'ha de tenir un guió, que defineixi com ha de ser l'animació. A partir del guió es creen els personatges, això suposa pensar el tipus d'estètica (segons el que es vulgui explicar, segons el contingut que ha de transmetre el guió) i definir detalladament tots els elements dels personatges: les seves parts, la forma del cos, la manera com es col·loca segons diferents posicions. També s'han d'estudiar els gestos i les expressions. Tot aquest procés es fa gràficament, dibuixant i redibuixant el personatge. Posteriorment es defineixen els fons, els espais on s'han de moure els personatges. Un cop aquests elements clars es fa un storyboard on es detalla exactament la planificació que desenvolupa el guió.

D'aquí entraríem a la fase de producció quan realment es comença a construir l'animació. Tradicionalment això requeria realitzar totes les seqüències de dibuixos per aconseguir el moviment dels personatges. Aquest dibuixos es feien sobre acetats transparents que es superposaven a un fons i que s'anaven gravant en pla a mesura que s'anaven canviant els dibuixos. Actualment, un cop els dibuixos estan realitzats, tan els personatges com els fons o d'altres elements, es pot treballar amb l'ajuda de l'ordinador. S'escanegen els dibuixos, es pinten informàticament i es combinen i sobreposen els uns amb els altres per a crear els plans definitius. Finalment s'hi afegeix la banda sonora: els actors i actrius de doblatge posen veu als personatges i es combina tot amb la música.


2. Stop motion

És l'animació realitzada animant cossos articulats o materials reals. L'animació es grava amb càmera i posteriorment se'n fa l'edició. La més coneguda i que pren generalment el nom de Stop motion és l'animació de plastilina.

-Animació de ninots de plastilina i de ninots articulats
En aquesta tècnica els elements a animar són personatges realitzats amb plastilina o amb d'altres tipus de materials que permetin articular-los. A partir del guió es realitzen els personatges. Després se n'estudia el moviment: com es poden bellugar, com poden fer les expressions, com es col·loquen segons diferents accions, etc. Després cal dissenyar i construir les escenografies on actuaran els personatges. A l'hora de la gravació cal seguir el guió i la carta d'animació, per a controlar tots els moviments i la temporització dels mateixos. També fa falta tenir en compte la il·luminació i la posició i moviments de la càmera. La gravació posteriorment s'editarà.

-Animació d'objectes
S'animen objectes reals, movent-los i variant la seva posició poc a poc gravant successivament per aconseguir fotogrames de tota la fase del moviment. Es pot treballar gravant en pla fent desplaçar un objecte sobre una superfície o preparar un espai on aquest es mogui. Es poden utilitzar molts objectes flexibles o rígids.

 -Pixel.lació
És l'animació de persones, s'utilitza per fer trucs, aparicions i desaparicions, canvis sobtats. Normalment l'animació es fa conjuntament amb objectes.

-Animació de papers retallats (cut out)
És una tipus d'animació gravat generalment en pla sobre un suport on papers retallats de diferents colors, fragments de fotografies o fins i tot papers amb dibuixos, es desplacen progressivament mentre amb la càmera anem gravant els fotogrames.

-Animació de sorra
També es treballa sobre un suport però en aquest cas el material que s'utilitza és sorra. Amb aquesta es poden fer diferents formes i anar-les variant a mesura que es van gravant.


3. Animació 3D

L'animació 3D és la que es crea a partir del modelat d'elements tridimensionals a dins l'ordinador. Es dibuixen elements que tenen paràmetres volumètrics, que podran ser vistos des del punt de vista que vulguem i que, a través d'un esquelet intern podrem fer moure.

 Aplicacions
Destacaríem els curts i llargmetratges d'animació i sobretot els videojocs on el jugador s'ha de moure per un espai.

Realització
Com en els altres casos es parteix d'un guió i es comença per fer el disseny dels personatges. Aquests es dibuixen (de cara, de perfil, de tres quarts, d'esquenes) per a definir exactament com ha de ser el personatge, també es fan models amb fang per estudiar-ne l'anatomia. Un cop clares les seves característiques s'ha de modelar, amb el programa d'ordinador corresponent, el personatge a partir de vectors i malles poligonals que ens defineixen el seu volum. Un cop modelat podem veure el personatge des de totes les vistes. Ara fa falta aplicar-li els elements que faran possible el seu moviment: es defineixen un sèrie d'ossos (un esquelet intern) que es podran desplaçar. La malla (o sigui la superfície o pell del personatge) es deformarà segons la posició dels ossos. Posteriorment s'hi aplicaran els colors, textures i llums corresponents per acabar de definir-lo. Un cop tenim el personatge cal construir els espais i aplicar-hi llum i d'altres efectes i anar realitzant les diferents escenes i, finalment construir tota l'animació.


4. Animació multimèdia

Una altra mena d'animacions són aquelles que s'incorporen a formats multimèdia. Aquest tipus d'animacions són utilitzades en diferents productes digitals (DVD, CD, pàgines web...).

Aplicació
Com ja hem esmentat aquest tipus d'animacions s'apliquen a les pàgines webs ja sigui en els seu contingut o en la presentació d'un lloc web. També s'utilitzen per al disseny de Cd-Roms o d'altra mena d'interactius. Per les caràtules de DVD, animacions d'interfícies de determinats programes informàtics etc.

Tipus
Si ens referim a la incorporació d'animacions a les pàgines webs hi ha dues maneres de fer-ho: gifs animats i pel·lícules de flash.

-Gifs animats
Un gif animat són una sèrie d'imatges que estan col·locades consecutivament i que es mostren en pantalla durant un interval de temps predeterminat, en molts casos repetint-se més d'una vegada. Aquest format és admès per qualsevol navegador i es descarrega ràpidament. Hi ha molts programes amb els quals fer gifs animats (Animagic, GIF Construction Set).
 Per a fer els gifs animats cal preparar primer tots els fotogrames i després indicar l'ordre i el temps que cada un s'ha de mostrar. Per a fer els fotogrames es poden copiar les imatges aplicant-hi la variació corresponent segons els moviment que es vulgui mostrar.

-Animacions vectorials amb Flash
Les pel·lícules de flash són unes animacions en format swf realitzades a partir de gràfics vectorials. El Flash és un programa de Macromedia que funciona amb línies de fotogrames que conformen una pel·lícula.


ELEMENTS PROPIS DE LES ANIMACIONS


A part dels mitjans tècnics que permeten realitzar les animacions hi ha una sèrie d'elements que són comuns a l'hora d'animar elements. Estem parlant dels conceptes bàsics d'animació que ens permeten aconseguir la il·lusió de moviment: el ritme i els canvis de ritme, la velocitat, les trajectòries i les línies d'acció, la forma com es desenvolupa l'acció, les rotacions, les pauses... Aquest elements són la base de les animacions i s'han de tenir presents en tota la fase de preproducció i en la fase de producció. També s'ha de tenir en compte la part sonora de l'animació, sobretot la música que pot marcar el ritme, emfasitzar el desenvolupament dels moviments o potenciar-los. A part d'aquest elements, les animacions, sobretot les del cinema d'animació, tenen totes les característiques pròpies dels relats de ficció: estructura narrativa, tractament del temps i de l'espai, ús de recursos de càmera i il.luminació, etc.

Algunes consideracions sobre el moviment i ritme:


EL MOVIMENT
En una animació hem de tenir en compte dos tipus de moviments:

1. El desplaçament del personatge per l'espai (ja es tracti d'un espai en pla o tridimensional). Com dèiem abans qualsevol desplaçament comença en un punt inicial i acaba en un punt d'arribada. En una animació hem de mostrar la seqüenciació d'aquest desplaçament sense sobresalts. Si volem aconseguir un moviment uniforme els canvis entre imatges i imatges han de guardar sempre la mateixa relació, en un moviment d'acceleració hem de separar cada cop més els desplaçaments i en un moviment de desacceleració hem d'ajuntar-los cada cop més.

2. Els moviments del propi personatge, que determina la personalitat del personatge, les seves reaccions i expressions. Aquests han de ser molt acurats ja que són els que donen vida i fins i tot sentiments als personatges.

EL RITME
El ritme és la relació que hi ha entre l'espai i el temps. Un moviment pot fer-se a diferents velocitats. Segons la relació entre l'espai de la trajectòria del moviment (distància entre l'inici i el final) i el nombre de frames que s'enregistren per segon d'aquest trajectòria. Per definir el ritme hem de determinar un temps per a un desplaçament. Per aconseguir un ritme lent la trajectòria es definirà a partir de desplaçaments molt curts. Per a un ritme ràpid els desplaçaments seran més llargs. Perquè el ritme sigui correcte també haurem de saber quants enregistraments haurem de fer per segon.